La “No mobilitat”, poder realitzar totes les activitats des d’un àmbit de relacions digitals i no presencials, “participar en societat d’una manera diferent”, produeix efectes sobre l’organització de la mobilitat general, els transports, l’urbanisme o el funcionament de la ciutat, i també crea requeriments tecnològics i de serveis, necessaris per a poder escollir aquesta opció.
Tractar sobre la “No mobilitat” és tractar d’equitat i justícia social, en relació a l’ordenació del territori, la implantació de les activitats distribuïdes al seu si i la disponibilitat de cada persona per accedir a l’oferta de serveis que la societat (des del que és públic i des del privat) posa a la nostra disposició.
Considerar la “No mobilitat” com un escenari de drets i deures, significa reconèixer a cada individu el dret no tan sols a desplaçar-se lliurement, sinó també a no desplaçar-se per a poder fer realitat el seu projecte vital, i al conjunt de la Comunitat, als poders públics evidentment, el deure de proveir-nos a tots de les condicions que ens permetin exercir aquest dret.
Descarregar la conferència No mobilitat; equitat, eficiència i sostenibilitat
