L’objecte del text és vincular espai urbà i desplaçaments: l’organització d’aquests desplaçaments i dels mecanismes que els fan possibles, els donen predictibilitat, seguretat i confortabilitat.
Però tractant aquesta temàtica des d’una posició “no habitual”. No com “prescriptor”, sinó com “patidor” dels resultats de les nostres intervencions, les que realitzem com urbanistes, enginyers, arquitectes, economistes, advocats …
Per aquest motiu en el llibre apareixen “històries” (petits contes), que reprodueixen situacions que m’ha tocat viure o en què he hagut d’intervenir professionalment.
El que s’explica en aquestes històries “passa” i nosaltres, els professionals de l’urbanisme, la mobilitat i la gestió urbana som responsables que passi, “per acció o omissió”.
M’he volgut centrar especialment en les qüestions més relacionades amb la governança de la ciutat i la mobilitat. A “com fem servir” la ciutat, per sobre de com la construïm i la reformem.
He intentat focalitzar el seu contingut en tres o quatre conceptes que em semblen fonamentals:
El repartiment “democràtic” de l’espai públic destinat a “l’estar i el moure”. Dit d’una altra manera, la configuració de la secció del carrer i el pes que li donem a cada mode de desplaçament i transport en proporció a la “intensitat” i la “sostenibilitat” de la seva utilització.
El carrer (l’espai públic) com “mercat”; el valor econòmic de l’ús, directe o indirecte, que uns i altres fem del que és del comú. Les transferències de valor derivades de les “externalitats” generades per un determinat “Model de Mobilitat”. I com s’influeixen mútuament “urbanisme i mobilitat” en aquest sentit.
La seguretat i els riscos en l’ús de l’espai públic i els modes de transport. Com ens condiciona l’entorn a l’hora de decidir “sortir de casa”. I com afecta als nostres projectes vitals la manca de condicions favorables de mobilitat. Avaluem molt bé, amb tècniques sofisticades, les característiques dels desplaçaments que fem. Però sabem tan poc dels perquès dels que no fem! Creiem que planifiquem i projectem per ordenar els desplaçaments, però també ordenem (potser amb poca consciència) la “No-mobilitat”, que té efectes molt intensos sobre la “convivència i la socialització”.
També he introduït algunes pinzellades sobre els canvis que s’estan produint (o els que haurien de produir-se) en les interrelacions entre funcionament de la ciutat i mobilitat i sobre els mecanismes d’intervenció que tenim per fer-nos, uns als altres, partícips de la conformació del “Model de Mobilitat “a què volem estendre.
Per utilitzar un símil sanitari, com podem des de la prevenció evitar haver d’utilitzar les sempre més costoses mesures pal·liatives.
Una Mobilitat “sana”, ambientalment, socialment, econòmicament sana, requereix d’un compromís global, no és només cosa de “especialistes”. I si hi ha d’haver, potser tenen més paper a jugar economistes, sociòlegs o antropòlegs, que enginyers o arquitectes.
Tracta molt d’això en el llibre. De com podem “organitzar-nos” per fer més eficient i eficaç la tasca de desplaçar-nos (o evitar els desplaçaments inútils, entenent per inútils els que no ens aporten res positiu, o els perjudicials, a nivell individual o col·lectiu).
Per això necessitem “teixir complicitats”, encara que les posicions ideològiques de partida siguin diverses, que els interessos sectorials o individuals puguin resultar oposats, que els “futurs” que imaginem uns i altres tinguin poc a veure. “Crear projectes de mobilitat només és possible des del compromís col·lectiu” i això demana diàleg i saber “posar-se en la pell de l’altre”, és a dir: una altra “governança”.
No he volgut tampoc deixar d’incloure algunes reflexions sobre els impactes que ja està provocant l’evolució tecnològica en la nostra Mobilitat.
Tant en la vessant de la “gestió de dades”, amb la capacitat de programar i adaptar els nostres itineraris a circumstàncies canviants, que coneixerem en temps real. Com en relació a la transmissió de “valor afegit” (tele-treball, educació a distància, xarxes socials) en el nostre treball o les nostres relacions, que ens evitarà desplaçaments no desitjats i ens aportarà “temps” per destinar a altres activitats, que a seu torn poden o no provocar nous desplaçaments, i també a l’aparició de “nous tipus de vehicles” i, sobretot, de maneres de posseir-los i utilitzar-los (des dels d’ús individual als autònoms, d’ús compartit o fins i tot la compra d’ hores de serveis de desplaçament).
Finalment he cregut necessari destacar la importància del “respecte pel nostre temps” per aconseguir una “bona Mobilitat” (des del meu punt de vista clar).
Moure és consumir energia, però sobretot temps, el bé més valuós i escàs que tenim. Fins que no aprenem a valorar el nostre temps i el dels altres, no som capaços de concebre correctament la mobilitat sostenible, racional i eficient que pregonem.
Cada acció que planifiquem i executem, individual o col·lectiva, té “efecte papallona” en termes de mobilitat. Almenys hauríem de ser conscients, encara que molt sovint no puguem evitar-ne les conseqüències.
Cal prendre consciència que el temps que consumim no és mai només el nostre, ja que sempre utilitzem el dels altres, i molt sovint ho “malgastem”.
També hi ha alguns exemples d’aquestes “segones i terceres derivades” entre les pàgines d’aquest llibre.
