Polítiques de mobilitat sostenible i recuperació de l’espai urbà.
Article de Pere Macias a la Revista de Obras Públicas, en el qual l’autor posa de manifest el caràcter estratègic dels serveis ferroviaris urbans, metropolitans i de rodalies per afrontar amb èxit les polítiques de mobilitat sostenible i de recuperació de l’espai urbà amb especial referència a les inversions planificades en les grans ciutats europees.
El dret a accedir a tots els edificis d’una ciutat en cotxe privat en una època en la qual gairebé tothom té un cotxe és el dret a destruir la ciutat. Aquesta afirmació de l’urbanista Lewis Mumford, formulada en un remot 1964, cobra plena vigència en l’actualitat, quan l’emergència climàtica exigeix actuacions contundents i urgents a empreses i institucions i la ciutadania reclama un entorn més habitable.
Plenament conscients de la complexa situació, les ciutats europees s’afanyen a articular polítiques públiques per a desenvolupar-se com a smart city, afavorir la mobilitat activa, racionalitzar l’ús de el vehicle privat, potenciar el transport públic i utilitzar a fons les possibilitats de la digitalització.
Cal preguntar-se, però, quines d’aquestes fórmules aconseguiran ser aplicades i com van a ser assumides per la societat. Anem a optar per un model de màxima tecnificació i individualitat amb la introducció massiva de vehicles autònoms? O bé, alternativament o complementàriament, potenciarem els sistemes col·lectius de transport públic? La resposta no resulta òbvia. Samuel I. Schwartz, en el seu assaig No one at the Wheel planteja les possibilitats, reptes i perills de l’automatització. Alguns experts pronostiquen un espectacular desplegament: “A partir de la disponibilitat de la conducció autònoma, el nombre de vehicles creixerà des del bilió de cotxes actuals a dos bilions i, a quatre bilions, cada vint anys”
Aquest increment es deu a la confluència en el seu desenvolupament de les dues indústries més potents de la història, l’automobilística i la de les TIC. El més que probable èxit dels projectes d’aquesta agressiva coalició augmenta els problemes dels gestors del transport col·lectiu, que experimenten creixents dificultats per garantir la seva atractivitat i competitivitat i necessiten escometre multimilionàries inversions.
Descarregar l’article: El ferrocarril es la clave
