Quina circumstància més interessant i suggerent: Escriure sobre “repensar el carrer” en època de confinament, sense poder sortir a passejar per ella.
Reflexionar sobre usos i activitats en l’espai públic i cap a on ens condueix les noves formes de relació social o econòmica, quan gairebé “tota la Societat es queda a casa” i canvia radicalment sobre els seus hàbits de vida, per simplement “sobreviure”.
La Mobilitat està canviant a la mateixa velocitat que evolucionem per mantenir la “civilitat” a les nostres ciutats.
Una paraula ressona aquests dies insistentment al meu cervell: “No-Mobilitat“. Comença a parlar-se del “dret individual i col·lectiu a la No-Mobilitat “, contraposició a el dret a la Mobilitat, a disposar de condicions per a desenvolupar projectes vitals, personals i comunitaris, gràcies a la capacitat d’organitzar i efectuar desplaçaments, en condicions de seguretat, a costos raonables de temps, energia i diners.
Intentem definir aquest concepte sense jutjar-lo, tot i que suposi l’antítesi de la “socialització”, que ens fa éssers humans, amb voluntat i necessitat de compartir: “Els poders públics han de respectar també els desitjos i necessitats dels que no es volen moure”. Tot d’una, les peces del puzle han canviat radicalment de posició. Avui han de garantir, per defensar la supervivència de la Comunitat, la “reclusió” dels individus en les seves respectives llars. Perquè només així, potser, aconseguim aïllar el virus del COVID19 i reduir els efectes de la seva propagació.
En aquest context, tot d’una hem “descobert”, com a col·lectivitat i amb naturalitat, qüestions que es trobaven encara allunyades de les nostres pràctiques habituals de desplaçament.
Teletreball, comerç electrònic, monitorització de desplaçaments a la via pública, segmentació de tràfics, o el poder dels “grans centres generadors de desplaçaments”.
En relació al transport col·lectiu, disminució de desplaçaments de la rang del 80/90% i del 60/70% en el conjunt del trànsit.
Hem comprovat també la reducció de la contaminació atmosfèrica, simplement perquè els cotxes van deixar de circular. “A menys vehicles, menor contaminació”.
En base a aquestes constatacions, potser estiguem ja aprenent, del gran “laboratori dels desplaçaments” que ha creat el COVID-19, solucions per a la nostra mobilitat futura.
Algunes idees a l’respecte
L’ús del temps. Estàvem acostumats a “dimensionar” la mobilitat amb una visió “espacial”. La variable temps només es feia servir per preveure horaris de sortida i durada del trajecte o avaluar riscos de congestió. El “temps”, com a factor de planificació i programació de la mobilitat, (i de les activitats que generen mobilitat) era poc considerat.
Ara és essencial. Ens han deixat sense “temps per desplaçar-nos” i hem de suplir aquesta falta de temps amb una estricta planificació de l’desplaçament. Tant de bo aquest traumàtic aprenentatge hagi arribat per quedar-se. Temps, superada la fase de confinament, per “realitzar-nos”, aprofitant millor el malgastat en desplaçaments inútils i superflus!
El temps que “guanyem” és també temps per reduir emissions de partícules i gasos d’efecte hivernacle i temps en què estalviem combustible. Serem capaços de conservar aquest criteri optimitzador de sortides, quan desapareguin les prohibicions?
Vehicles, espai viari i aparcament. Hem descobert, com si s’hagués aplicat una immensa Zona de Baixes Emissions (ZBE), que amb prou feines circulen altres vehicles que els de distribució, serveis essencials i transport públic. On són els cotxes i les motocicletes? Ni en les voreres! Qui disposa d’aparcament té el seu vehicle a lloc segur.
El cotxe és avui un cost “no amortitzable”, que provocarà reflexions de futur sobre gestió de parcs vehiculars. Quan superem la pandèmia, tota la Societat reclamarà una altra política, més equitativa i racional, de tinença de vehicles privats en medi urbà.
El vehicle compartit. Requerirà un renovat esforç per recuperar “confiança” en la seva utilització: car-sharing, bicicletes o patinet. El risc a “contaminar-se” serà present i no resultarà fàcil convèncer dels suposats avantatges de compartir vehicle amb qui potser no són igual de curosos en la seva higiene.
Autocontenció i proximitat. Vam aprendre a apreciar que hi hagi comerç de proximitat al nostre barri, la farmàcia, el forn, el quiosc, o la botiga que ens assorteix de productes indispensables. Quan hem pogut sortir, passejar fins al lloc d’aprovisionament ha resultat un veritable plaer. No ho oblidem, ni que aquestes activitats només perduraran si són rendibles, i això requereix un “pacte d’equilibri en les prestacions i de fidelització”, amb protecció efectiva de l’Administració cap a aquests veritables equipaments de ciutat. Un “actiu urbà” que no ha de desaparèixer.
La compra planificada. Organitzar la compra i aprofitar el desplaçament per realitzar altres activitats (passejar la mascota, dipositar residus domiciliaris o exercitar-nos) és compatible. Quan sortim a comprar, hauríem de saber a què anem. Una altra vegada, Energia estalviada i temps disponible! i disminució del consum compulsiu.
El COVID-19 li està donant un fort impuls a la compra electrònica i a l’subministrament domiciliari. Els usuaris aprecien el valor (i el cost associat) que suposa no sortir de casa per obtenir allò que es necessita (no només mercaderies, també serveis).
La pràctica desaparició del paper moneda i els diners en metàl·lic. Un hàbit, accentuat aquestes setmanes, la substitució de la moneda per transaccions telemàtiques, mitjançant mòbil o targeta de crèdit. Ha afectat a qualsevol transacció, també la utilització de targetes de transport (Es troba a faltar la T-mobilitat!). Poder pagar o cancel·lar sense contacte físic ni devolució de canvi, significa seguretat davant d’una possible infecció. Els diners, el valor facial d’una moneda, haurà desaparegut de mig món, en unes setmanes.
Autocontenció laboral. Qui pot arribar amb certa facilitat al seu treball aquests dies? El que ho té a prop de casa. En canvi, En quina posició situàvem el lloc de treball quan estudiàvem ofertes de feina fa uns mesos? Un altre factor profund de transformació. Què valorarà, també, l’empresari a l’hora de contractar als seus empleats? Potser poder garantir millor una accessibilitat fiable a el lloc de treball.
El “teletreball”. Panacea laboral descoberta gràcies al COVID-19. Resulta que moltíssimes activitats poden desenvolupar-se “amb normalitat” des de casa. Llàstima haver de suportar aquesta plaga perquè els sectors concernits prenguin consciència de la possibilitat.
Ara es tracta de saber “gestionar-la”. Perquè les implicacions, si aconseguim que el model s’assenteix, poden ser immenses, també en termes de mobilitat.
Suposarà una sensible reducció del “consum estable d’espai físic” per a les activitats professionals que no requereixin “presencialitat”, que podrà destinar-se a altres iniciatives empresarials, de manera que el mercat d’oficines i locals es pot veure summament afectat.
El mateix pot passar amb l’oferta de serveis complementaris a aquestes activitats (aparcaments, xarxes de transport públic, compra quotidiana …) i amb les “utilities” vinculades a les activitats dominants (informàtica, missatgeria, reprografia …).
Tot un món de serveis haurà de readaptar-se (no desaparèixer, només mutar i seguir oferint creació de valor) per poder desplaçar-se de manera diferent (els orígens i destins variaran i les cadenes de desplaçaments també).
Les condicions de mobilitat laboral, per al col·lectiu dels tele-treballadors, suposaran un canvi radical respecte a paràmetres habitualment utilitzats en estudis de demanda. Generarem un segment de mobilitat laboral més aleatori i de què serà més difícil predir el comportament, fins que s’assenteixen les “bones pràctiques”.
La planificació de serveis de mobilitat es veurà sens dubte afectada per aquests canvis, adoptats per intentar vèncer a la pandèmia, amb el menor nombre d’afectats possible.
Anys d’estudi dels efectes que les activitats en medi urbà produïen sobre la mobilitat, i com la forma i funció de l’espai urbà condicionen determinats models de mobilitat, trontollen perquè apareixen noves variables, noves possibilitats i noves necessitats, que haurem d’analitzar un cop superada aquesta fase crítica, per valorar allò de positiu que l’experiència del COVID19 ens pugui aportar.
Informació sobre Mobilitat i COVID-19
Estrategias para eltransporte público frente a la pandemia del SARS-CoV-2 Mobile Institute Berlin
Mobilitat i COVID-19: Com hem de redissenyar el transport per a un nou futur? Instituto de Salud Global-Barcelona
COVID-19 Community Mobility Report Informe de Google
Movilidad y desescalada en las áreas urbanas. ¿Quién se expone a más riesgo? Blog UPM Colab COVID 18
El impacto del coronavirus en la movilidad y en el sector del transporte Diario digital El Economista
