Jeremy Rifkin, un dels més influents pensadors del moment, exposa com hauria de ser l’economia i la política de l’etapa protagonitzada per la tercera revolució industrial: “En el proper mig segle, l’organització jeràrquica tradicional del poder econòmic i polític cedirà el seu lloc al poder lateral organitzat de forma nodal al llarg i ample de la societat. “Per a ell, davant la creixent complexitat d’aquesta societat del segle XXI, els entorns que van a ser més competitius són aquells que dediquin els seus esforços a la creació de sinergies entre els diferents agents. No es tracta només del que sol qualificar com a economia col·laborativa, es tracta de la conformació d’un clima de confiança entre sector públic i sector privat amb l’objectiu d’articular projectes comuns i de prendre decisions de forma transparent i participativa.
Davant d’aquesta tesi, que un presumeix va anar guanyant adeptes en els nostres temps, afloren comportaments de marcat caire existencialista que podrien qualificar-se com neo jacobinistas. Per als seus defensors, davant les dificultats d’interpretar la complexitat, de dialogar amb els agents socials i de compartir decisions, no cap altra sortida que la recentralització: reprendre les regnes, fer callar les dissidències, jerarquitzar abans que dialogar.
L’àmbit de la provisió de serveis públics i de la gestió de les infraestructures no resulta aliè a aquest debat. Gestió centralitzada o individualitzada dels aeroports. Ports autònoms o ports de l’Estat. Xarxa radial de ferrocarrils o Corredor del Mediterrani. Liberalització ferroviària o traves a la competència …
Veure l’article complet EL VIGIA »
