Hem de plantejar-nos el paper de l’aparcament a la cadena de mobilitat i com podem adequar el seu rol a través de polítiques de desenvolupament i transformació urbana.
Perquè és necessària una adequada provisió d’espais, circulació o estacionament, per a altres modes alternatius de transport: vehicles de dues rodes, elèctrics, compartits … Això implica modificar la secció viària. L’espai reservat per al vianant, el transport públic, el vehicle privat tradicional i les noves fórmules emergents de transport. Només s’aconseguirà mantenir un equilibri per a aquesta nova segmentació de l’espai viari si som capaços d’imaginar alternatives a espais actualment dedicats exclusivament a determinats usos. L’aparcament en via pública hauria de ser el de més immediata i fàcil reconsideració.
També és essencial revisar la destinació a atorgar a moltes superfícies d’aparcament actuals, que poden quedar obsoletes si tenen èxit les noves formes de desplaçament: cotxes compartits, vehicles autònoms o flotes de lloguer. Cadenes modals impensables fa uns anys i que comporten canvis estructurals en la piràmide de la mobilitat.
Únicament amb una visió global i sabent ponderar els efectes del canvi de paradigma en matèria de mobilitat que es registra actualment a les ciutats, s’aconseguirà que els nous models puguin ser acceptats.
